El control de l'arna de la remolatxa requereix diverses estratègies per mitigar el seu impacte sobre els cultius.

Control cultural: implica pràctiques com la rotació de cultius i els conreus intercalats per alterar el cicle de vida de la plaga i reduir l'augment de la seva població.Sembrar abans o collir més tard també pot minimitzar la vulnerabilitat dels cultius.

Control biològic: encoratjar els enemics naturals del cuc militar de tardor, com ara determinats depredadors i paràsits, pot ajudar a controlar les seves poblacions.Això inclou l'alliberament d'insectes beneficiosos com Trichogramma o l'ús d'agents microbians com el Bacillus thuringiensis (Bt) per dirigir-se específicament a les larves.

Control químic: els pesticides es poden utilitzar quan les poblacions superen els llindars econòmics o quan altres mètodes són ineficaços.No obstant això, és crucial tenir en compte els impactes ambientals i la gestió de la resistència.S'han de prioritzar els insecticides selectius dirigits al cuc de la tardor i minimitzant els danys als insectes beneficiosos.

Seguiment i detecció precoç: Exploreu els camps regularment per detectar signes d'infecció per FAW, com ara danys a les fulles o presència de larves, per permetre una intervenció oportuna.Les trampes de feromones i els esquers de feromones poden ajudar a controlar les poblacions adultes i predir brots.

Gestió integrada de plagues (IPM): la combinació de múltiples estratègies de control en un enfocament integrat de gestió de plagues proporciona una estratègia integral i sostenible per gestionar el cuc militar de la tardor.Aquest enfocament maximitza l'eficàcia alhora que minimitza l'impacte ambiental i la dependència dels pesticides químics.

Mitjançant l'ús d'una combinació d'aquestes mesures de control adaptades a entorns mediambientals i agrícoles específics, els agricultors poden controlar eficaçment les infestacions de cucs de tardor i protegir els cultius de danys importants.